Ejaculació precoç o prematura

Es defineix l’ejaculació prematura (ejaculació precoç) com aquella que es produeix abans del que es desitja, ja sigui abans o després de la penetració, causant angoixa (ansietat) a un o a tots dos membres de la parella.

El temps considerat normal entre la penetració i l’ejaculació és aproximadament de 5 minuts. Des del punt de vista científic, s’accepta que l’ejaculació prematura és molt greu quan es produeix abans de poder fer la penetració, greu quan succeeix abans d’1 minut després de penetrar i moderada quan té lloc entre 1 i 2 minuts.

És molt important desdramatitzar l’ejaculació ràpida.

Els primats i els seus descendents, nosaltres, estem programats per ejacular ràpid per diversos motius:

1. Perquè com més aviat deixem de copular amb una femella receptiva, abans podem copular amb una altra (no s’ha d’oblidar que l’objectiu fonamental del coit, des del punt de vista antropològic, és la reproducció). Com més relacions amb diferents parelles, més possibilitats d’augmentar la descendència dins del grup.
2. Quan la parella està copulant, es troba en risc de ser atacada per depredadors, ja que està pendent de l’acte sexual. Per això, com abans s’acabi el coit, menor és el risc.

Per tant, qui pateix ejaculació prematura no és cap malalt. L’ejaculació és un reflex i, per això, no és fàcil de dominar. En el tractament de l’ejaculació precoç s’utilitzen tècniques per controlar aquest reflex.

L’ejaculació precoç és molt freqüent, ja que la pateixen aproximadament el 35% dels homes. Cal diferenciar entre una ejaculació que té lloc en un temps adequat i una ejaculació amb control absolut sobre aquesta; aquesta última només l’aconsegueix un percentatge baix d’homes.

Hi ha homes que ejaculen en un temps adequat però les seves parelles requereixen més temps per assolir l’orgasme. En aquests casos cal valorar ambdós membres de la parella per tal d’aconseguir la millor solució possible al problema.

L’ejaculació precoç sol provocar:

• Pèrdua d’autoestima
• Ansietat en l’home i en la seva parella
• Poca satisfacció amb la vida sexual
• Baix nivell de satisfacció de la parella

A més, l’home afectat per ejaculació precoç està tan preocupat per controlar-la que no aconsegueix gaudir de l’acte sexual. La repercussió sobre la dona es pot manifestar en una disminució del seu plaer i en la incapacitat per assolir l’orgasme. Pot existir una associació entre l’ejaculació precoç en l’home i la disfunció sexual en la seva parella.

Tot això provoca un gran impacte emocional, i l’ejaculació precoç persistent té efectes negatius sobre la funció sexual, tant de l’home com de la parella.

L’ansietat i la dificultat d’autocontrol tenen un paper essencial tant en l’adquisició com en el manteniment de la incontinència ejaculatòria. El pronòstic d’èxit psicoterapèutic és superior al 90%.

El tractament de l’ejaculació precoç és complex i ha de ser multidisciplinari, entre metges, uròlegs i psicòlegs-sexòlegs (cognitivoconductuals). És important individualitzar el tractament.

Des d’un punt de vista estrictament farmacològic, tenim les opcions següents:

• Anestèsics tòpics: s’apliquen en crema amb preservatiu uns 15 minuts abans de la relació sexual per disminuir la sensibilitat del gland.
• Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): són fàrmacs que es poden indicar de manera diària (Paroxetina, Sertralina, etc.) o a demanda (Dapoxetina), que retarden significativament l’ejaculació i en milloren el control.
• Tramadol: administrat a demanda unes dues hores abans del coit, ha demostrat allargar significativament el temps fins a l’ejaculació.
• Inhibidors de la PDE5: (Viagra, Cialis, etc.) no són fàrmacs destinats específicament a l’ejaculació precoç, però els pacients amb ejaculació precoç associada a disfunció erèctil es poden beneficiar d’aquests medicaments per retardar l’ejaculació.

L'’objectiu inicial és millorar el control ejaculatori i prolongar la durada del coit a partir de:

• Coneixement del nivell d’ansietat i d’excitació abans i durant l’acte sexual.
• Autoestimulació: capacitar l’home per identificar les sensacions premonitòries i el moment en què l’excitació condueix inevitablement a l’ejaculació (reflex ejaculatori). La millor manera de detectar-ho és amb la masturbació, focalitzant repetidament l’atenció en les sensacions que precedeixen l’orgasme.
• Tècniques d’entrenament sensorial personalitzat amb la parella.
• Corresponsabilitat en la sexualitat: quan el pacient té parella, la teràpia sexual de parella millora tractant ambdós membres, essent la col·laboració de la dona fonamental per aconseguir millors resultats terapèutics.
• Quan el pacient no té parella, el tractament es realitza focalitzant-se en la masturbació i preparant-lo per quan en tingui.

La combinació de tractament sexològic i mèdic sol ser molt eficaç.

Ejaculació retardada

Es tracta d’una patologia poc freqüent (que afecta entre un 3% i un 11% dels homes). Es defineix com la dificultat recurrent o persistent per aconseguir un orgasme amb una estimulació sexual suficient i que genera ansietat al pacient, o com l’ejaculació que necessita una estimulació anormal del penis erecte per aconseguir-se.

William Masters i Virginia Johnson afirmen que aquests pacients aconsegueixen ejacular en un 85% dels casos mitjançant la masturbació i en un 50% amb estimulació no coital de la parella.

Entre les etiologies descrites hi trobem:

• L’edat
• Els fàrmacs
• Causes psicològiques
• Causes orgàniques

L’edat produeix canvis psicològics i de comportament que afecten la conducta sexual. Es descriu una pèrdua progressiva axonal sensorial amb l’edat, que comença a manifestar-se a la tercera dècada de vida i que pot arribar a produir alteracions de l’ejaculació.

Hi ha diferents fàrmacs implicats en l’ejaculació retardada: alfa-metildopa, diürètics, antidepressius tricíclics, ISRS, fenotiazines i alcohol. Tots els fàrmacs utilitzats en el tractament de la depressió o del trastorn obsessivocompulsiu poden provocar ejaculació retardada en diferents percentatges.

Entre les causes psicològiques relacionades hi trobem:

• Por a engendrar o fecundar
• Rebuig al compromís
• Ansietat
• Pressions religioses
• Intent d’alguns homes d’assumir el control de la parella (habitualment en homes controladors i hostils)
• Falta d’erotisme durant la relació sexual

Entre les principals causes orgàniques descrites que poden produir ejaculació retardada hi trobem:

• Lesió medul·lar
• Malaltia vascular perifèrica
• Diabetes Mellitus

El tractament de l’ejaculació retardada d’origen orgànic dependrà de la identificació de causes específiques. Les opcions terapèutiques descrites no són específiques. La reducció o retirada del fàrmac responsable és una mesura inicial.

Tanmateix, en la majoria dels casos, el tractament amb més èxit és la teràpia cognitivoconductual, reduint l’ansietat centrada en l’assoliment d’objectius, reeducant sexualment, fent reentrenament amb masturbació i reorientant les fantasies sexuals i les estratègies d’excitació.