Què és l’azoospèrmia?

Quan a un home sa se li diu que no té ni un sol espermatozoide a l’ejaculat, i que és impossible que pugui embarassar mitjançant relacions sexuals (azoospèrmia és el nom tècnic), pateix un xoc… i apareixen les primeres preguntes: què he fet jo?, per què a mi?, tant de temps de pastilles, preservatius, marxa enrere...

Ningú no és culpable d’una azoospèrmia, ningú.

Sempre comento a totes les parelles joves que venen a la consulta, o quan tinc oportunitat en algun programa de divulgació, que és important fer un espermiograma quan s’inicien relacions sexuals estables.

Si en el resultat hi ha algun problema, sempre serà millor conèixer-lo a la dècada dels 20 anys que no pas a la dels 30. La solució serà més senzilla i, almenys, estalviarà diners i anys d’anticoncepció innecessària.

Quines són les causes?

El fracàs testicular afecta aproximadament l’1% de la població masculina general i el 10% dels homes que acudeixen a consulta d’andrologia per infertilitat.

L’azoospèrmia (absència d’espermatozoides a l’ejaculat) que no és causada per motius obstructius (vasectomia o absència de conductes deferents) era intratable fins fa poc temps. A les parelles afectades només se’ls podia oferir l’adopció o la inseminació amb semen de donant.

Diversos estudis clínics han modificat els nostres coneixements sobre aquest tema. S’ha observat que en aquests homes, en moltes ocasions, hi ha àrees del testicle que produeixen espermatozoides sans juntament amb altres zones que no en produeixen o que ho fan amb anomalies greus.

Quines opcions de tractament hi ha actualment?

Abans pensàvem que els espermatozoides havien de recórrer tot el tracte reproductor masculí (epidídim, conducte deferent, ampolla deferencial) per ser capaços de fecundar l’òvul femení.

Ara sabem amb certesa que els espermatozoides que podem recuperar directament del testicle són perfectament capaços de produir embarassos i gestacions completament normals.

És a dir, podem extreure espermatozoides dels testicles dels homes amb azoospèrmia obstructiva (en el 100% dels casos) i en homes amb azoospèrmia no obstructiva, és a dir, amb fracàs testicular (en més del 40% dels casos), i posteriorment utilitzar-los en tècniques de reproducció assistida, fecundació in vitro amb microinjecció espermàtica, amb un alt percentatge de possibilitats d’aconseguir embarassos i parts normals.

Què és la TESE?

Muestra en el medio del cultivo

Hi ha diverses tècniques de recuperació d’espermatozoides del testicle (TESE).

En els centres on no hi ha un especialista en andrologia, es realitza la biòpsia cega amb agulla.

Aquesta tècnica pot produir lesions al testicle, no selecciona l’àrea a biopsiar i, en cas de produir-se sagnat o hematoma, aquest és difícil de localitzar, de manera que pot arribar a ser necessària una cirurgia per solucionar el problema.

Nosaltres som partidaris de la microcirurgia, amb la qual podem, després d’anestesiar adequadament el testicle i els annexos amb anestèsia local, identificar els túbuls amb més probabilitats de contenir espermatozoides i, posteriorment, efectuar la biòpsia mitjançant tisores fines.

biopsia_ciega pulpa

Quins són els resultats?

TESE en azoospermia

TESE en azoospermia

Resultats a la Unitat de Reproducció Assistida (URA) del Centro Médico Teknon. 2000-2002

Autors: JM Viladoms, A. Vives, M. Grossmann, MC Pons, I. Vanrell, A. Vergés y X. Nadal.

Centre: Centro Médico Teknon. Barcelona.

XI CONGRESO NACIONAL DE ANDROLOGÍA

Màlaga 10-12 d'Abril de 2003

Els resultats, amb taxes de gestació superiors al 50%, avalen aquest procediment.