L’ansietat en infants i adolescents pot afectar profundament el seu benestar emocional, rendiment acadèmic, relacions socials i vida familiar. Tot i que sentir por o preocupació forma part del desenvolupament normal, quan l’ansietat es torna intensa, persistent o interfereix en la vida diària, pot convertir-se en un trastorn d’ansietat que requereix una avaluació especialitzada i tractament psicològic individualitzat.

A la Unitat de Paidopsiquiatria el nostre objectiu és ajudar infants, adolescents i famílies a comprendre què està passant, identificar l’origen de les dificultats i oferir eines eficaces per recuperar benestar, seguretat i autonomia emocional.

Com saber si el meu fill o filla té ansietat?

L’ansietat infantil pot manifestar-se de formes molt diferents segons l’edat i la personalitat de l’infant o adolescent.

Els símptomes més freqüents d’ansietat en infants i adolescents inclouen:

Símptomes emocionals i psicològics:

• Preocupació excessiva i constant.
• Por intensa a equivocar-se o fracassar.
• Pensaments negatius recurrents.
• Necessitat contínua de seguretat o reafirmació.
• Irritabilitat o hipersensibilitat emocional.
• Baixa autoestima i inseguretat.

Símptomes físics d'ansietat

• Mal de panxa o nàusees sense causa mèdica.
• Mal de cap freqüent.
• Palpitacions o sensació d’ofec.
• Tensió muscular.
• Marejos o sensació de bloqueig.
• Problemes de son o cansament constant.

Símptomes conductuals

• Evitació de situacions socials o escolars.
• Dificultat per separar-se dels pares.
• Bloqueig en exàmens o activitats quotidianes.
• Plor freqüent o rabietes intenses.
• Aïllament social.

Tipus de trastorns d’ansietat en infants i adolescents

1- Trastorn d’ansietat per separació

És un dels trastorns d’ansietat més freqüents en la infància. L’infant experimenta una por intensa i desproporcionada a separar-se de les seves figures d’aferrament.

Pot manifestar-se mitjançant:

• Plor o angoixa intensa en separar-se.
• Por que els passi alguna cosa als pares.
• Rebuig escolar.
• Dificultat per dormir sol.
• Necessitat constant de contacte i seguretat.

Quan aquesta por interfereix en la vida quotidiana i persisteix en el temps, és important realitzar una valoració especialitzada.

2- Ansietat social

L’ansietat social en adolescents i infants apareix quan existeix una por intensa a ser jutjat, rebutjat o fer el ridícul davant d’altres persones.

Pot afectar greument:

• Les relacions socials.
• L’autoestima.
• La participació escolar.
• L’autonomia personal. Alguns signes freqüents són:

• Vergonya extrema.
• Evitació d’exposicions o interacció social.
• Por a parlar a classe.
• Bloqueig mental en situacions socials.
• Ansietat anticipatòria abans d’esdeveniments socials.

3- Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG)

L’infant o adolescent viu en un estat constant de preocupació difícil de controlar.

Les preocupacions solen centrar-se en:

• Rendiment escolar.
• Salut pròpia o familiar.
• Relacions socials.
• Errors o fracassos futurs.
• Necessitat de fer-ho "tot perfecte".

L’ansietat generalitzada sol acompanyar-se de:

• Inquietud constant.
• Irritabilitat.
• Problemes de concentració.
• Fatiga física i emocional.
• Dificultats de son.

4- Trastorn de pànic

Els atacs de pànic en adolescents poden aparèixer de forma sobtada i inesperada, generant una sensació intensa de por o pèrdua de control.

Els símptomes més habituals inclouen:

• Palpitacions.
• Sensació d’ofec.
• Mareig o tremolor.
• Opressió al pit.
• Por a morir o "tornar-se boig".
• Sensació de desconnexió o irrealitat.

Després de diversos episodis, molts adolescents desenvolupen por que torni a passar, començant a evitar llocs o situacions quotidianes.

5- Agorafòbia

L’agorafòbia és un trastorn d’ansietat en què determinades situacions generen por intensa per temor a no poder escapar o rebre ajuda si apareix ansietat.

Pot afectar situacions com:

• Transport públic.
• Multituds.
• Espais oberts o tancats.
• Centres comercials.
• Sortir sol de casa.

Això pot provocar un important aïllament i limitació en la vida diària.

6- Fòbies específiques

Les fòbies infantils impliquen una por intensa i desproporcionada davant objectes o situacions concretes com:

• Foscor.
• Animals.
• Tempestes.
• Sang o ferides.
• Vòmits.
• Procediments mèdics.

Quan la por condiciona el dia a dia o genera gran patiment emocional, és recomanable intervenir de forma precoç.

7- Mutisme selectiu

El mutisme selectiu és un trastorn d’ansietat infantil en què l’infant pot parlar amb normalitat en determinats contextos, però no aconsegueix fer-ho en situacions socials específiques, o amb persones que no són del seu cercle.

No es tracta de timidesa extrema ni de falta de voluntat, sinó d’una dificultat ansiosa que requereix intervenció especialitzada.

Per què apareix l’ansietat infantil i adolescent?

Els trastorns d’ansietat no tenen una única causa. Habitualment hi intervenen múltiples factors:

• Factors biològics i genètics.
• Temperament sensible o perfeccionista.
• Estrès o experiències vitals difícils.
• Pressió acadèmica o social.
• Dificultats familiars o emocionals.
• Experiències de rebuig com assetjament escolar.