Saltar al contingut

Psiquiatría.jpg
Consultori
Unitat de PaidopsiquiatriaPsiquiatria infantil i adolescentPsicologia Infantil i AdolescentPsicologia clínica pediàtrica
Depressió infantil i adolescent

La depressió en infants i adolescents va molt més enllà de la tristesa puntual. Pot afectar profundament el desenvolupament emocional, acadèmic, social i familiar, interferint en l’autoestima, les relacions i la qualitat de vida.

La detecció precoç i una intervenció especialitzada són fonamentals per prevenir l’agreujament dels símptomes i afavorir una recuperació adequada.


Com es manifesta la depressió en infants i adolescents?

Els canvis d’humor temporals, que duren pocs dies i solen estar relacionats o són conseqüència de situacions que per a un adolescent són estressants, són normals.

Sentir-se trist és normal, i més en l’adolescència, que és un període evolutiu en què és normal experimentar canvis d’humor. La tristesa, encara que pot ser desagradable o incòmoda, té una funció important: ajudar-nos a processar, elaborar i fer front a situacions doloroses. Això fomenta la reflexió i el creixement personal. Per tant, la tristesa pot ser una reacció de malestar emocional considerada normal en situacions difícils.

La tristesa es converteix en un problema de salut mental quan és prolongada en el temps de forma persistent i intensa, interferint en la vida diària.

En la infància i adolescència pot expressar-se de forma diferent a la depressió adulta.

Mentre que alguns adolescents mostren tristesa intensa, apatia o aïllament, en infants és freqüent que el malestar aparegui a través de:

  • Irritabilitat constant.
  • Enuig o rabietes freqüents.
  • Conductes desafiants.
  • Pèrdua d’interès per activitats habituals.
  • Aïllament social progressiu.
  • Disminució del rendiment escolar.

Molts adolescents amb depressió refereixen sentir-se:

  • Buits o desconnectats emocionalment. Desesperançats.
  • Amb baixa motivació i interès en activitats que abans els agradaven.
  • Incompresos o culpables. Sensació de soledat.
  • Més irritables
  • Excessivament exigents amb si mateixos.
  • Esgotats mentalment i emocionalment.
  • Més desconcentrats i amb més dificultats per prendre decisions.

En ocasions, la depressió adolescent es relaciona amb alts nivells d’autoexigència i perfeccionisme, generant una sensació constant de fracàs, por a decebre i baixa autoestima.


Símptomes freqüents de depressió infantil i adolescent

Els símptomes poden variar segons l’edat i el moment evolutiu, però els més habituals inclouen:

Símptomes emocionals

  • Tristesa persistent. Baix estat d’ànim.
  • Irritabilitat o canvis bruscos d’humor.
  • Baixa autoestima.
  • Sensació d’inutilitat o culpa excessiva.
  • Desesperança o visió negativa del futur.
  • Sensibilitat al rebuig.
  • Plor.
  • Sensació d’impotència.

Símptomes cognitius

  • Dificultat per concentrar-se.
  • Bloqueig mental. Autocrítica
  • Pensaments negatius recurrents. Sentiments d’inutilitat o culpa.
  • Major dificultat per prendre decisions.

Símptomes físics i conductuals

  • Fatiga o pèrdua d’energia.
  • Alteracions del son (insomni o excés de son).
  • Canvis en la gana o pes.
  • Retraïment o aïllament social.
  • Pèrdua d’interès per activitats que abans gaudien.
  • Lentitud psicomotora o inquietud intensa.
  • Baixada de rendiment acadèmic En alguns casos poden aparèixer:
  • Pensaments de mort.
  • Ideació suïcida.
  • Autolesions

Alguns adolescents poden utilitzar les conductes autolesives com a forma de gestionar el malestar emocional. Els adolescents poden utilitzar el dolor físic per intentar reduir, gestionar o escapar d’aquests sentiments com la tristesa o la ràbia, que viuen d’una forma molt desagradable i en moltes ocasions expliquen que no se senten capaços d’afrontar una emoció tan intensa.

Senyals d’alerta són: veure talls, cremades, rascades o cops injustificats que no poden explicar. Portar roba no adequada per a la temporada o per la temperatura, negar-se a fer activitats que impliquin canviar-se de roba, portar benes o portar sempre tapats els canells, verbalitzar idees relacionades amb l’autolesió, trobar objectes tallants.

Les autolesions no suïcides no sempre impliquen desig de morir, però sí indiquen un elevat patiment emocional i requereixen valoració especialitzada.


Factors de risc en la depressió adolescent

La depressió infantil i juvenil sol aparèixer per la interacció de múltiples factors:

  • Ansietat prèvia.
  • Perfeccionisme i autoexigència elevada.
  • Baixa autoestima.
  • Assetjament escolar o dificultats socials.
  • Estrès acadèmic.
  • Conflictes familiars o situacions vitals difícils.
  • Experiències de rebuig, pèrdua o trauma.

Avaluació especialitzada de la depressió infantil i adolescent

A la nostra Unitat de Paidopsiquiatria realitzem una valoració integral i personalitzada per comprendre el funcionament emocional, cognitiu i familiar de cada infant o adolescent.

L’avaluació pot incloure:

  • Entrevistes clíniques amb el pacient i la família.
  • Avaluació emocional i psicològica.
  • Valoració neuropsicològica (si és necessària).
  • Exploració d’ansietat, autoestima i regulació emocional.
  • Avaluació del risc d’autolesió o suïcida.
  • Coordinació amb escola i altres professionals.

El nostre objectiu és identificar les causes i factors que estan mantenint el malestar emocional per dissenyar un tractament adaptat a les necessitats específiques de cada pacient.


Tractament especialitzat de la depressió infantil i juvenil

Actualment disposem de tractaments psicològics i psicofarmacològics altament eficaços per tractar la depressió en infants i adolescents.

Psicoteràpia infantil i adolescent

La teràpia psicològica és fonamental per a:

  • Comprendre i expressar emocions.
  • Millorar autoestima i habilitats emocionals.
  • Recuperar motivació i funcionament diari.
  • Aprendre estratègies de regulació emocional.
  • Afavorir relacions socials saludables.

Treball amb les famílies

La família té un paper essencial en el procés terapèutic. Ajudem els pares a:

  • Comprendre els símptomes depressius.
  • Detectar senyals d’alarma.
  • Millorar la comunicació emocional.
  • Reduir dinàmiques de pressió o sobre exigència.
  • Acompanyar l’adolescent des de la validació i el suport.

Tractament psicofarmacològic

Quan la simptomatologia interfereix significativament en la vida diària, pot ser recomanable complementar la psicoteràpia amb tractament farmacològic supervisat per especialistes en psiquiatria infantil i adolescent.

Realitzem seguiment continuat i personalitzat de cada pacient i família, valorant acuradament l’evolució clínica i la necessitat de suport psicofarmacològic des d’una pràctica mèdica rigorosa.

Demanar cita