Detecció precoç i tractament especialitzat

El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament més freqüents en la infància i l’adolescència. S’estima que

afecta un percentatge significatiu d’infants i joves, podent impactar de forma rellevant en el seu desenvolupament acadèmic, emocional i social si no es detecta i s’aborda adequadament.

A les nostres unitats especialitzades en salut mental del Centre Mèdic Teknon,

l’abordatge del TDAH es realitza des d’un enfocament multidisciplinari, amb l’objectiu d’oferir a cada infant i a la seva família un diagnòstic rigorós i un tractament personalitzat basat en l’evidència científica i centrat en les necessitats individuals de cada infant i la seva família.

Què és el TDAH?

El TDAH és un trastorn d’origen multifactorial en què intervenen factors genètics, neurobiològics i ambientals. Es caracteritza per un patró persistent de:

Dèficit d’atenció:

• Tenen dificultats per mantenir l’atenció en tasques escolars i socials.
• Senten, però no escolten.
• No sempre segueixen les ordres i les instruccions.
• Tenen dificultats per organitzar i planificar.
• Habitualment poden aparèixer dificultats d’aprenentatge.

Hiperactivitat:

• Són infants que no poden estar quiets, tant a casa com a l’escola.
• S’aixequen del seient, ho toquen tot i no paren quiets.
• Durant la infància la hiperactivitat és més significativa; més tard, en l’adolescència, és menys evident, predominant en moltes ocasions una sensació interna d’inquietud.

Impulsivitat:

Són infants i adolescents que sovint interrompen i donen respostes precipitades. Impacients i poc reflexius, actuen sense pensar. Això pot generar problemes conductuals.

Per parlar de TDAH, els símptomes han d’interferir de forma significativa en la vida acadèmica, social o familiar i han d’estar presents en diferents àmbits de la vida de la persona.

Aquests símptomes indiquen sempre presència de TDAH?

Un infant molt mogut o distret no ha de ser necessàriament un infant amb TDAH. Són habituals les consultes d’infants de menys de cinc anys que presenten una important inquietud no hiperactiva. Són infants vitals que requereixen molt temps i dedicació, que en algunes ocasions no se’ls pot donar l’atenció necessària que requereixen per altres motius.

Hi ha també infants que poden presentar símptomes de TDAH sense ser-ho, és a dir, causats per altres causes: així ho veiem en l’alteració genètica de la Síndrome X fràgil, en la fetopatia alcohòlica per ingestió d’alcohol durant l’embaràs, en la fenilcetonúria, en la intoxicació per plom i finalment també per efectes secundaris d’alguns medicaments com broncodilatadors i antiepilèptics.

El TDAH tampoc està produït per una educació inadequada, per l’alimentació rebuda, ni es deu a problemes visuals.

És important entendre que el TDAH no està relacionat amb la falta d’intel·ligència, la mandra o una mala educació. Es tracta d’una dificultat en funcions clau del cervell com:

• L’atenció sostinguda
• El control d’impulsos
• La planificació i organització
• La gestió del temps
• La regulació emocional

Presentacions clíniques del TDAH

Segons els criteris diagnòstics actuals, el TDAH es classifica en tres presentacions, en funció del predomini simptomàtic:

TDAH desatent

Predominen les dificultats d’atenció, com per exemple poden ser:

• Oblits freqüents. Sovint poden semblar inadvertits, oblidar tasques o materials, perdre objectes i mostrar dificultats en la planificació.
• Desorganització i dificultats de gestió del temps.
• Dificultat per acabar tasques i mantenir l’atenció en tasques acadèmiques o activitats quotidianes.
• Aparent "desconnexió", dificultats per seguir instruccions completes. En alguns casos, aquests infants passen més desapercebuts perquè no presenten conductes disruptives.

TDAH hiperactiu-impulsiu

Predominen dificultats en:

• Inquietud motora constant
• Dificultat per esperar torns, dificultat per romandre assegut o quiet en situacions que ho requereixen
• Interrupcions freqüents, respondre abans d’hora
• Errors freqüents per respostes precipitades

En infants petits predomina la hiperactivitat motora. En l’adolescència, aquesta pot disminuir, però la impulsivitat (verbal o conductual) es pot mantenir en alguns adolescents, podent afectar les seves relacions socials i el rendiment acadèmic.

TDAH combinat

Inclou símptomes significatius tant d’inatenció com d’hiperactivitat-impulsivitat.

Quan consultar?

És recomanable realitzar una valoració especialitzada quan:

• Els símptomes persisteixen en el temps
• Apareixen en diferents contextos (casa, escola…)
• Interfereixen en el rendiment acadèmic o la vida familiar
• Generen malestar en l’infant o en el seu entorn

Per tot això, és fonamental una detecció precoç i una acurada avaluació per part de professionals especialitzats. Una identificació primerenca permet iniciar una intervenció adequada i individualitzada, la qual cosa millora significativament el pronòstic i la qualitat de vida de l’infant o adolescent i del seu entorn familiar.

Actualment disposem de tractaments amb sòlida evidència científica i, en la majoria dels casos, amb el suport i abordatge adequats, l’evolució és favorable. Una intervenció precoç ajuda a gestionar millor els símptomes i afavoreix també el desenvolupament de les capacitats personals, acadèmiques i socials.

Actualment disposem de tractaments psicològics, psicopedagògics i psicofarmacològics amb una sòlida evidència científica per abordar el TDAH en infants i adolescents.

La seva intervenció sol ser multimodal, combinant estratègies adaptades a les necessitats individuals. Segons les principals guies de pràctica clínica, els tractaments recomanats inclouen:

Psicoteràpia

La teràpia cognitiu conductual (TCC) ha demostrat eficàcia en el maneig dels símptomes, especialment en la millora de les habilitats d’organització, planificació i control d’impulsos.

Reeducació psicopedagògica

La reeducació psicopedagògica és una intervenció orientada a potenciar les habilitats acadèmiques i les funcions executives que poden estar afectades pel TDAH.

Es treballen aspectes com l’atenció sostinguda, la memòria de treball, la planificació, l’organització, la gestió del temps i les tècniques d’estudi. També s’ensenyen

estratègies per millorar la comprensió lectora, l’expressió escrita i el raonament matemàtic, quan és necessari.

L’objectiu és dotar l’infant o adolescent d’eines pràctiques que li permetin guanyar autonomia, millorar el rendiment acadèmic i reduir la frustració associada a les dificultats escolars.

Intervencions educatives