Trocars a través dels quals es col·loquen els instruments per a la intervencióEls instruments s'introdueixen mitjançant uns tubs (trocars) que es col·loquen a través de la pell. El nombre d'aquests tubs dependrà de la complexitat de la cirurgia.

Existeixen instruments per treballar per dins d'aquests accessos equivalents als de cirurgia oberta i instruments de disseny específic per a la cirurgia laparoscòpica.

Òptica de laparoscòpia i porta-agulles (esquerra) i model de pinces utilitzat habitualment (dreta)Tot aquest instrumental està en constant evolució i cada vegada apareixen noves versions, fet que ha permès una millora de les diferents tècniques quirúrgiques.

Això ha fet que avui dia es plantegin cirurgies per via laparoscòpica que fa només uns anys no eren possibles.

Els abordatges quirúrgics mitjançant aparells externs existeixen des del segle passat amb la creació del primer cistoscop (aparell que s’introdueix per via de la uretra i serveix per visualitzar des de l’exterior del cos l’interior de la bufeta de l'orina). Des d’aleshores ha anat evolucionant la cirurgia endoscòpica en el camp de la Urologia, permetent intervencions a través de la uretra (transuretrals), dels urèters (transureterals) i del ronyó des de l’exterior (via percutània). Altres especialitats, com la Ginecologia i la Cirurgia Digestiva, han desenvolupat les seves tècniques específiques. La laparoscòpia ginecològica com a tècnica diagnòstica va ser desenvolupada per a l’exploració de la pelvis femenina i com a terapèutica per a la lligadura de trompes. En el camp de la Cirurgia Digestiva, la colecistectomia laparoscòpica s’ha establert com a tractament de primera opció, apareixent diverses tècniques en altres òrgans. En el camp de la Urologia, es va iniciar als anys noranta amb alguna indicació, com la limfadenectomia iliobturatriu o el diagnòstic del testicle intrabdominal.

El 1992 es va descriure la primera nefrectomia (extirpació del ronyó), feta pel Dr. Clayman als Estats Units. Des d’aleshores s’ha anat estenent la tècnica, incorporant-se als diferents serveis d’Urologia de forma lenta.

La prostatectomia radical laparoscòpica, descrita el 1998 a França, va revolucionar la laparoscòpia en la Urologia. Va créixer l’interès de molts professionals per aquesta tècnica quirúrgica extremadament detallada, degut al gran nombre de pacients amb càncer de pròstata. Des de la primera prostatectomia laparoscòpica al 1997 s’han realitzat més de 3.000 procediments d’aquest tipus a tot Europa. Els Estats Units han començat a incorporar la tècnica tardanament i han contractat uròlegs laparoscopistes francesos i alemanys per poder implementar la tècnica de forma immediata.