Els primers símptomes del limfoma i quan consultar
Amb motiu del Dia Mundial del Limfoma, que té lloc cada 15 de setembre, és important recordar que conèixer els símptomes d’alerta pot ajudar a consultar abans i facilitar una valoració mèdica adequada.
El limfoma és un tipus de càncer que s’origina en el sistema limfàtic, una part del sistema immunitari que ajuda l’organisme a defensar-se davant d’infeccions. Pot aparèixer en diferents zones del cos i òrgans, com la medul·la òssia, la melsa o el fetge, tot i que el més freqüent és que afecti els ganglis limfàtics.
La Dra. Yva Rodríguez, hematòloga del Instituto Oncológico Teknon
, explica quins són els símptomes que poden fer sospitar un limfoma, quan convé consultar i quin paper té el diagnòstic per orientar el tractament.
Què és el limfoma?
El limfoma afecta els limfòcits, un tipus de glòbul blanc relacionat amb la resposta immunitària.
De manera general, hi ha dos grans grups: el limfoma de Hodgkin i el limfoma no Hodgkin. El pronòstic i el tractament poden variar segons el tipus de limfoma, l’estadi en què es detecti i la seva agressivitat.
Primers símptomes del limfoma
Els símptomes del limfoma poden ser poc específics al començament. Per això, és important prestar atenció a determinats senyals, especialment si persisteixen o no tenen una causa aparent.
Ganglis limfàtics engrandits
Un dels símptomes més característics és l’augment de mida dels ganglis limfàtics, que es poden palpar en zones com el coll, les aixelles o els engonals sense cap procés infecciós que ho justifiqui.
Febre persistent
La febre elevada i persistent, de predomini nocturn, sense causa aparent també pot ser un símptoma associat al limfoma.
Sudoració nocturna
La sudoració nocturna intensa és un altre senyal que convé tenir en compte, especialment si apareix juntament amb altres símptomes.
Pèrdua de pes involuntària
La pèrdua de pes sense una causa clara pot ser un signe d’alerta i requereix valoració mèdica.
Fatiga extrema
La fatiga intensa que no millora amb el descans també pot aparèixer en pacients amb limfoma.
Picor a la pell
La pruïja o picor generalitzada a la pell és un altre dels símptomes descrits en relació amb el limfoma.
Quan consultar?
És recomanable consultar si apareix un gangli augmentat de mida que no desapareix o si es presenten símptomes com febre persistent sense causa aparent, sudoració nocturna, pèrdua de pes involuntària, cansament extrem o picor generalitzada.
També convé demanar valoració si diversos d’aquests símptomes apareixen alhora o es mantenen sense una explicació clara.
Com es diagnostica el limfoma?
El diagnòstic del limfoma requereix una valoració mèdica i proves específiques. Pot incloure història clínica, examen físic, anàlisi de sang, biòpsia, citometria de flux i proves d’imatge.
La biòpsia permet analitzar una mostra del gangli o teixit sospitós i confirmar el diagnòstic. A més, les proves ajuden a determinar el tipus de limfoma i l’estadi de la malaltia.
Tractament del limfoma
El tractament del limfoma depèn del subtipus de tumor, l’estadi en què es troba i les característiques del pacient.
Entre els abordatges utilitzats hi ha la quimioteràpia, la radioteràpia i diferents tractaments d’immunoteràpia, com anticossos monoclonals, trasplantament de cèl·lules mare, teràpia CAR-T o anticossos biespecífics.
En els darrers anys, la personalització dels tractaments ha adquirit més importància, amb estratègies adaptades al perfil del tumor i a les característiques de cada pacient.
Instituto Oncológico Teknon
L’equip està format per un staff d’oncòlegs, radioterapeutes, hematòlegs i internistes complementat per consultors sèniors de reconegut prestigi.
El seu model assistencial combina atenció clínica, recerca, innovació i oncologia de precisió, amb un enfocament multidisciplinari orientat a oferir una atenció integral i personalitzada a cada pacient.
L’equip treballa amb l’objectiu d’adaptar el tractament i el seguiment a les característiques de cada cas, incorporant els últims avenços en prevenció, diagnòstic i teràpies oncològiques, sempre des d’una atenció centrada en el pacient i en el seu entorn familiar.