Prótesis de cadera

Hip prosthesis

Osteoarthritis and arthritis in the hip are the main causes of hip replacement

Osteoarthritis and arthritis in the hip are the main causes of hip replacement. Both conditions cause wear and tear on the joint cartilage that covers the head of the femur. This, in turn, causes pain and lack of mobility in the affected area. In the early stages, these symptoms are usually treated with pain relief medication, but in more advanced stages, surgery is necessary to ensure the patient has an optimal quality of life.

In most cases, patients who undergo hip replacement (hip arthroplasty) are over 50 years of age, but it is increasingly common to find younger patients.

What symptoms does the patient have?
Patients who undergo hip replacement suffer from pain in the affected area, which can prevent them from regularly participating in sports or even walking continuously or climbing stairs.

They also tend to suffer from reduced hip mobility, which can prevent them from performing ordinary activities such as tying their shoelaces.
What diagnostic tests are necessary?
During your consultation, the specialist will examine you and ask you a series of questions to determine the degree of pain and mobility. To confirm the diagnosis and the level of wear and tear on the hip, you may request X-rays.

The specialist may also request other tests to check whether the osteoarthritis has occurred as a result of a previous condition.
Is surgery always necessary?
In advanced stages, hip replacement surgery is the most appropriate treatment. In hip conditions prior to the onset of osteoarthritis, and depending on each patient, it is possible to perform arthroscopy, a minimally invasive technique that allows the cartilage to be cleaned or predisposing factors to be corrected, in order to delay the placement of a prosthesis.
Quins reemplaçaments de pròtesi es poden realitzar i de quin material estan realitzades?
- Pròtesi de superfície. Són aquelles en què es reemplaça el cap del fèmur i l'acetàbul (part còncava de la superfície de la pelvis), i es recobreixen amb material de metall (pròtesi de superfície metall-metall). Aquest tipus de pròtesis s'acostumen a col·locar en homes menors de 70 anys i dones menors de 60 anys, ja que implica conservar l'os, la recuperació del pacient és major, el risc de luxació és menor i el material és més durador. En cas de deteriorament o trencament de l'os del fèmur, es pot substituir per una pròtesi total.
- Pròtesi total (convencional). Són aquelles en què es reemplaça el cap i el coll del fèmur, així com l'acetàbul. Normalment, el coll del fèmur es reemplaça per una peça de titani (biela) introduïda en el fèmur de mida entre 10 i 15 centímetres amb o sense ciment. Les superfícies de fricció de les pròtesis totals, on es produeix el moviment entre el cap i l'acetàbul, poden ser de metall, ceràmica o oxinium contra polietilè (plàstic), o ceràmica contra ceràmica, segons l'edat, les necessitats i expectatives d'activitat física del pacient. Els materials actuals tenen un risc menor de trencament, permeten una major estabilitat del maluc i tenen un menor desgast.
Com es realitza la cirurgia?
La cirurgia es realitza mitjançant anestèsia general o epidural. El cirurgià realitza una incisió per accedir a la zona i poder realitzar el reemplaçament de l'acetàbul, el cap i, en cas que sigui necessari, el coll del fèmur. Alguns cirurgians de Centro Médico Teknon realitzen aquesta cirurgia assistida mitjançant un navegador que permet col·locar l'implant de forma precisa per disminuir el risc de possibles complicacions associades a aquesta cirurgia com la luxació, així com per augmentar la longevitat dels implants.

Les tècniques de cirurgia mínimament invasiva que s'utilitzen actualment permeten, a més, que l'estada mitjana al centre sigui només de 4 dies, que la necessitat de transfusió sanguínia sigui una excepció i que la recuperació sigui més ràpida i menys dolorosa. De fet, a les 48 hores la majoria dels pacients controlen el dolor amb paracetamol i un antiinflamatori convencional.
Quant dura una pròtesi?
Els materials que s'utilitzen actualment en el reemplaçament de maluc permeten una mobilitat molt similar a la de l'articulació original depenent no tant de l'implant, sinó del grau de mobilitat previ i de la rehabilitació posterior. Tot i que les pròtesis tenen una vida limitada, els materials actuals són cada cop més resistents, de manera que les pròtesis poden durar més de 15 o 20 anys, tot i que sotmetre-les a activitats física regular, per la qual cosa no sempre serà necessari realitzar un recanvi de la pròtesi en un futur.
Quan es pot incorporar a la seva vida habitual?
El pacient acostuma anar acompanyat de dues crosses durant les primeres 2-4 setmanes després de la intervenció, i una muleta entre 2-4 setmanes més, i ha de realitzar els controls que li indiqui el seu especialista. Així mateix, pot ser necessari realitzar exercicis de rehabilitació per recuperar la màxima mobilitat amb o sense ajuda d'un fisioterapeuta.

Passat un any, els controls començaran a ser anuals o bianuals en funció de les indicacions de l'especialista.

Hip prosthesis

Suscríbete a nuestra Newsletter