L'espondiloartritis axial (axSpA) és una malaltia inflamatòria crònica del sistema musculoesquelètic que afecta principalment la columna vertebral i les articulacions sacroilíaques.

Diagnòstic:

El diagnòstic de l'espondiloartritis axial es basa en una combinació de símptomes, troballes físiques, estudis d'imatge i anàlisi de sang. Els símptomes inclouen dolor lumbar inflamatori, rigidesa i limitació de moviment a la columna vertebral, així com dolor a les articulacions sacroilíaques. A més, la inflamació també pot afectar altres llocs com els genolls, turmells i espatlles. El diagnòstic es pot confirmar mitjançant estudis d'imatge com ara radiografies, tomografies computaritzades (TC) o ressonàncies magnètiques (RM), que poden mostrar signes d'inflamació, com la presència d'entesitis, osteïtis o edema. També es poden fer anàlisis de sang per buscar marcadors inflamatoris com la proteïna C-reactiva (PCR) o la velocitat de sedimentació globular (VSG), així com anticossos específics.

Fenotips:

L'espondiloartritis axial es divideix en dos subtipus: espondilitis anquilosant (EA) i espondiloartritis axial no radiogràfica (axSpA nr). L'EA es caracteritza per la fusió de les vèrtebres de la columna vertebral i pot ser diagnosticada a través de radiografies. D'altra banda, l'axSpA nr és una forma primerenca de la malaltia que encara no mostra signes visibles de fusió a les radiografies. Els pacients amb axSpA nr poden tenir símptomes similars als de l'EA, com ara dolor lumbar inflamatori, però la malaltia pot ser més difícil de diagnosticar a causa de la manca de signes visibles a les radiografies.

Tractament:

L'objectiu principal del tractament de l'espondiloartritis axial és reduir la inflamació i dolor, millorar la funció física i prevenir la progressió de la malaltia. El tractament pot incloure medicaments, teràpies no farmacològiques i, en alguns casos, cirurgia.

Medicaments:

Els medicaments antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) són el tractament de primera línia per a l'espondiloartritis axial, ja que poden reduir el dolor i la inflamació. Si els AINEs no són suficients, es poden prescriure medicaments biològics com els inhibidors del factor de necrosi tumoral (TNF), els inhibidors de la interleucina-17 (IL-17) com a secukinumab, que bloqueja la IL-17A, o l'ixekizumab, que bloqueja la IL-17A i la IL-17F, o els inhibidors de la interleucina-12/23 (IL-12/23) que poden disminuir la inflamació i endarrerir la progressió de la malaltia.

Teràpies no farmacològiques:

Les teràpies no farmacològiques poden incloure fisioteràpia, exercici regular, teràpia ocupacional i tractament psicològic per ajudar els pacients a bregar amb el dolor i la fatiga crònica. A més, l'educació sobre la malaltia i la prevenció de lesions és important per millorar la qualitat de vida dels pacients.