L'acompanyament transversal al pacient amb càncer redueix l'ansietat i millora la tolerància als tractaments

En l'abordatge de les patologies oncològiques, la humanització del circuit sanitari ha deixat de ser una qüestió merament organitzativa per consolidar-se com un factor clau en l'evolució de la malaltia. Des de l'Institut Oncològic Teknon destaquen que un acompanyament transversal i integral, que contempli la dimensió clínica, emocional, familiar i social de cada persona, impacta directament en la reducció de l'ansietat i afavoreix una millor tolerància als tractaments.

En aquest marc, la Dra. Elvira Buxó, oncòloga a l'Institut Oncològic Teknon, subratlla la importància d'aquest enfocament des del primer dia: "El diagnòstic és el punt de partida d'un procés que gestionem de forma integral. Des del primer moment fem una valoració completa de la persona, no només clínica, també familiar/social, emocional i espiritual. Conèixer el pacient en totes les dimensions és el que ens permet construir un acompanyament real, no només prescriure un tractament".

A partir d'aquesta anàlisi inicial, l'especialista explica que "la informació es dona de manera gradual i adaptada a cada persona. No hi ha una única manera d'explicar un diagnòstic oncològic perquè no hi ha un únic tipus de pacient. Hi ha qui ho vol saber tot des del primer dia i hi ha qui necessita temps per poder escoltar. Aquesta valoració inicial (personal, emocional i familiar) és la que ens diu com i quant informar en cada moment", de manera que "el pacient és part activa del procés i ha de participar-hi".

Aquesta aproximació propera es reflecteix directament a la vivència dels qui reben la notícia. Un pacient tractat al centre trasllada com va viure la comunicació inicial després de ser atès d'urgència: "L'equip va ser molt amable i m'ho va explicar tot amb molt de tacte. Les dades mèdiques que em van donar em van aportar molta tranquil·litat en saber quin tractament havia disponible. A planta, els doctors em van oferir totes les explicacions sobre la tumoració i el tractament. En definitiva, la preocupació inicial sobre els tumors descoberts es va tornar en esperança davant del tractament proposat".

Per tot això, l'especialista emfatitza la necessitat d'impregnar d'empatia cada fase assistencial sense acotar-la a una àrea concreta: "La humanització no pot estar reduïda a una àrea específica perquè llavors deixa de ser humanització per convertir-se en un servei més. O és transversal o no és res. Ocorre en cada consulta, en cada trucada i a cada moment en què un professional decideix dedicar un minut més a escoltar. Es cultiva com a cultura d'equip".

Un dels moments de més vulnerabilitat rau en el trajecte burocràtic i de proves que segueix el diagnòstic inicial. Per evitar que el pacient hagi de navegar sol pel circuit sanitari, el model es recolza a la infermeria de referència, que exerceix de connector continu.

"El pacient oncològic no hauria d'haver de navegar sol per un circuit complex en un moment de màxima vulnerabilitat", afirma la Dra. Buxó. "Tenir un referent clar d'infermeria a qui trucar davant de qualsevol dubte o malestar redueix l'ansietat de manera molt significativa, no només la burocràtica, sinó l'emocional".

Abordatge multidisciplinar i suport proactiu

Per optimitzar la resposta de l'organisme i la qualitat de vida, l'atenció s'estén a aspectes com ara la imatge corporal, l'estat nutricional i la condició física. Equips especialitzats en onco-psicologia, nutrició i rehabilitació intervenen de manera proactiva des de la primera valoració.

Respecte a aquest acompanyament continu en el dia a dia de l'hospital, el mateix pacient ressalta el paper assistencial i emocional de l'equip: "A l'actual tractament és fonamental la infermeria que em tracta la quimio. Són molt professionals. Amables i amb caràcter humà, per i per al pacient. Aclareixen dubtes i donen solucions a les preguntes que faig". Així mateix, detalla com l'ajuda l'atenció personalitzada en la recuperació diària: "Només acudeixo a la nutricionista Adriana Alcaraz, que m'aconsella sobre alimentació. La meva experiència és molt positiva. Segueixo els seus consells i he millorat les meves ingestes, millor alimentació".

Alhora, la gestió de la informació sobre la malaltia s'adapta al ritme del pacient i del seu entorn proper, considerat una unitat terapèutica fonamental: "La família i el pacient són una unitat. Una família desbordada o mal informada no és capaç de sostenir-se. Per això els acompanyem i els oferim eines per entendre el procés", explica l'especialista. Aquesta tasca es complementa amb iniciatives com ara l'acompanyament entre parells, on persones que ja han superat la malaltia aporten un valor únic al procés. En paraules de la Dra. Buxó: "Un pacient que ha passat pel procés pot oferir una cosa que els professionals no podem donar: la credibilitat de l'experiència viscuda". En aquesta línia, l'oncòloga destaca que aquest tipus de suport produeix un efecte que va més enllà de qualsevol intervenció clínica, ja que "redueix la por, normalitza l'experiència i retorna l'esperança d'una manera que només pot transmetre algú que l'ha viscut en primera persona. És una línia en què creiem, i per això es va desenvolupar el Projecte TWIN, amb resultats clarament favorables. És una línia que volem continuar consolidant", conclou l'especialista.

La transició després del final del tractament actiu

La finalització de la teràpia principal constitueix un punt crític on la reducció sobtada de la presència hospitalària pot generar una sensació paradoxal de desemparament.

"Acabar el tractament no vol dir sortir de l'equip, vol dir entrar en una nova fase de l'acompanyament", conclou la Dra. Buxó. "La fatiga postcàncer és real, freqüent i poc compresa socialment. L'entorn sol esperar que la persona 'ja estigui bé' quan acaba el tractament, i aquesta pressió pot ser molt difícil de gestionar. Per això, estructurem un seguiment gradual perquè el retorn a la rutina física, emocional i social es faci amb expectatives realistes i amb el suport continu de l'equip".