En l'ull es produeix un líquid, l'humor aquós, que és el responsable de nodrir i netejar els elements interiors de l'ull. Quan té lloc una desproporció entre la producció de l'humor aquós i la seva eliminació, aquest es va acumulant en l'interior de l'ull, augmentant d'aquesta manera la pressió intraocular, que afectarà principalment la part més dèbil de l'ull, el nervi òptic, provocant-li mala irrigació i el seu progressiu deteriorament i atròfia.

En el glaucoma l'objectiu del tractament hauria d'estar encaminat a disminuir la producció de l'humor aquós, facilitar la seva sortida i protegir el nervi òptic.

Avui en dia disposem de coliris (gotes oculars) i mètodes quirúrgics (làser i cirurgia) que ens permeten en la majoria de casos un bon control de la pressió intraocular.

No existeix una pressió intraocular normal igual per a tots. Actualment parlem de la pressió objectiu i aquesta és diferent per a cada pacient, segons les seves condicions oculars i estat físic.
Podríem definir com pressió objectiu aquella pressió intraocular en la qual no es produeix dany del nervi òptic. La mesura del dany del nervi òptic tradicionalment l'hem anat estudiant amb la realització d'una prova més estandarditzada i universal feta servir per valorar la progressió del dany en el nervi òptic.

Una persona jove, sense problemes vasculars ni de salut i amb el nervi òptic sa, pot tolerar perfectament pressions intraoculars de per exemple 25 mmHg, que per a una altra persona serien massa elevades, sense patir danys en el nervi òptic ni en el camp visual. Aquesta mateixa pressió segurament és inacceptable per a una persona més gran o amb problemes com la diabetis o l'arterioesclerosi, o amb el nervi òptic ja fet malbé, i segurament l'hi produirà deteriorament continuat del camp visual.