Un estudi internacional identifica quins factors permeten anticipar la recuperació de la funció cardíaca després d'una ablació d'extrasístoles ventriculars
Un estudi multicèntric internacional, en el qual ha participat el Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies i d'Investigació i Innovació de l'Instituto del Corazón Quirónsalud Teknon, ha demostrat que és possible anticipar quins pacients amb la funció cardíaca deteriorada tenen més probabilitats de recuperar-la després de sotmetre's a una ablació d'extrasístoles ventriculars.
La investigació, realitzada per especialistes de diversos centres internacionals de referència, entre els quals es troba el Centro Médico Teknon, ha estudiat els resultats de l'ablació d'extrasístoles ventriculars en 256 pacients i els resultats han estat publicats en la revista científica Heart Rhythm. L'estudi, titulat "PVCuRe: a machine-learning based tool to predict left ventricular systolic function recovery in patients undergoing ablation for premature ventricular contraction" ("PVCuRe: una eina basada en aprenentatge automàtic per predir la recuperació de la funció sistòlica del ventricle esquerre en pacients sotmesos a ablació d'extrasístoles ventriculars"), analitza la possibilitat de predir la recuperació de la funció cardíaca després d'aquesta intervenció.
El repte d'anticipar la recuperació de la funció cardíaca
Les extrasístoles ventriculars (batecs anòmals que es produeixen abans de temps), quan són freqüents, poden afectar la capacitat del cor per bombejar sang correctament. Una de les opcions per tractar-les és l'ablació, un procediment que permet localitzar i eliminar el punt del cor en què s'originen.
Això no obstant, encara que l'ablació sigui exitosa, la resposta no és igual en tots els pacients. El principal repte és determinar si el deteriorament de la funció cardíaca està provocat fonamentalment per les extrasístoles (i pot ser reversible en eliminar-les) o si existeix una malaltia cardíaca prèvia.
"Un dels principals reptes és saber fins a quin punt el deteriorament del cor està provocat per les extrasístoles exclusivament i, per tant, pot ser reversible una vegada que les eliminem. Poder anticipar aquesta resposta ens permet realitzar una valoració molt més individualitzada de cada pacient", explica el Dr. Antonio Berruezo, del Centro Médico Teknon.
Un estudi internacional amb 256 pacients
Els investigadors van analitzar 256 pacients amb la funció de bombeig del cor reduïda i sotmesos amb èxit a una ablació d'extrasístoles ventriculars. Les dades de tres centres es van utilitzar per desenvolupar el model predictiu, que posteriorment va ser validat en pacients d'altres tres centres independents.
L'estudi va utilitzar informació clínica i dades procedents de proves habituals, com l'electrocardiograma i l'ecografia del cor. Els factors amb més pes per predir la recuperació van ser la freqüència de les extrasístoles, determinades dades de l'activitat elèctrica del cor i el grau de deteriorament de la funció cardíaca abans de l'ablació.
Intel·ligència artificial per predir la recuperació
A partir d'aquestes dades, els investigadors van desenvolupar i validar PVCuRe, un model predictiu que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial per estimar les possibilitats de recuperació total de la funció de bombeig del cor de cada pacient.
Després de comparar cinc models predictius, el seleccionat va mostrar una elevada capacitat per diferenciar quins pacients tenien més probabilitats de recuperar la funció cardíaca: va aconseguir un resultat de 0,88 sobre un màxim d'1 en l’evaluació inicial i de 0,83 en la validació realitzada amb pacients d'altres centres independents.
"El valor d'aquest estudi és que ens permet utilitzar informació que ja obtenim habitualment del pacient per estimar d'una manera més individualitzada quina pot ser la seva evolució després de l'ablació. No substitueix la valoració de l'especialista, però sí que pot aportar informació addicional per prendre decisions i establir expectatives més precises", assenyala el Dr. Berruezo.
Cap a una atenció més personalitzada
Els resultats poden contribuir a personalitzar la presa de decisions clíniques i oferir al pacient una informació més precisa sobre les seves possibilitats de recuperació després del tractament.
El model s'ha d'entendre com una eina de suport a l'especialista. En tractar-se d'un estudi retrospectiu, seran necessàries noves investigacions en poblacions més àmplies per continuar avaluant la seva utilitat en la pràctica clínica.
"El treball suposa un nou avenç cap a una cardiologia més personalitzada, capaç d'aprofitar informació que ja s'obté de forma habitual per anticipar millor l'evolució de cada pacient i adaptar les decisions terapèutiques a les seves característiques individuals", conclou l'especialista.