- Unidades médicas
- Especialidades
- Consultorios
- Cuadro médico
- Área diagnóstica
- Nuestro centro
- Actualidad
- Unidades médicas
- Especialidades
- Consultorios
- Cuadro médico
- Área diagnóstica
- Nuestro centro
- Actualidad
- Especialidades
Traumatología- Tratamientos y Especialidades
- Prótesis de cadera.
Prótesis de cadera.
La artrosis y la artritis en la cadera son las principales causas de un reemplazo de cadera. Ambas patologías producen un desgaste del cartílago articular que recubre la cabeza del fémur. Esto, a su vez, provoca dolor y falta de movilidad en la zona afectada. En fases iniciales, estos síntomas suelen tratarse con fármacos para aliviar el dolor, pero, en fases más avanzadas, es necesaria la cirugía para que el paciente tenga una calidad de vida óptima.
En la mayoría de los casos, los pacientes que se someten a un reemplazo de cadera (artroplastia de cadera) son mayores de 50 años pero, cada vez es más habitual encontrar pacientes de menor edad.
- ¿Qué sintomas sufre el paciente?
Los pacientes que se someten a un reemplazo de cadera sufren dolor en la zona afectada, que puede llegar a impedirles la realización regular de deporte o incluso caminar de forma continuada o subir escaleras.
Asimismo, también suelen sufrir una disminución de la movilidad de la cadera que puede impedirles realizar actividades ordinarias como atarse los cordones de los zapatos.
- ¿Qué pruebas diagnósticas son necesarias?
El especialista le realizará, en su consulta, una exploración y le realizará un cuestionario para conocer el grado de dolor y de movilidad. Para confirmar el diagnóstico y el nivel de desgaste en que se encuentra la cadera, puede solicitar radiografías.
El especialista también puede solicitar otras pruebas para comprobar si la artrosis se ha producido como consecuencia de una patología anterior.
- ¿Siempre es necesaria la cirugía?
En estados avanzados, el reemplazo de cadera mediante cirugía es el tratamiento más adecuado. En patologías de cadera previas a la aparición de artrosis, y en función de cada paciente, es posible realizar una artroscopia, una técnica mínimamente invasiva que permite limpiar el cartílago, o corregir factores predisponentes, para retrasar la colocación de una prótesis.
- Quins reemplaçaments de pròtesi es poden realitzar i de quin material estan realitzades?
- Pròtesi de superfície. Són aquelles en què es reemplaça el cap del fèmur i l'acetàbul (part còncava de la superfície de la pelvis), i es recobreixen amb material de metall (pròtesi de superfície metall-metall). Aquest tipus de pròtesis s'acostumen a col·locar en homes menors de 70 anys i dones menors de 60 anys, ja que implica conservar l'os, la recuperació del pacient és major, el risc de luxació és menor i el material és més durador. En cas de deteriorament o trencament de l'os del fèmur, es pot substituir per una pròtesi total.
- Pròtesi total (convencional). Són aquelles en què es reemplaça el cap i el coll del fèmur, així com l'acetàbul. Normalment, el coll del fèmur es reemplaça per una peça de titani (biela) introduïda en el fèmur de mida entre 10 i 15 centímetres amb o sense ciment. Les superfícies de fricció de les pròtesis totals, on es produeix el moviment entre el cap i l'acetàbul, poden ser de metall, ceràmica o oxinium contra polietilè (plàstic), o ceràmica contra ceràmica, segons l'edat, les necessitats i expectatives d'activitat física del pacient. Els materials actuals tenen un risc menor de trencament, permeten una major estabilitat del maluc i tenen un menor desgast.
- Com es realitza la cirurgia?
La cirurgia es realitza mitjançant anestèsia general o epidural. El cirurgià realitza una incisió per accedir a la zona i poder realitzar el reemplaçament de l'acetàbul, el cap i, en cas que sigui necessari, el coll del fèmur. Alguns cirurgians de Centro Médico Teknon realitzen aquesta cirurgia assistida mitjançant un navegador que permet col·locar l'implant de forma precisa per disminuir el risc de possibles complicacions associades a aquesta cirurgia com la luxació, així com per augmentar la longevitat dels implants.
Les tècniques de cirurgia mínimament invasiva que s'utilitzen actualment permeten, a més, que l'estada mitjana al centre sigui només de 4 dies, que la necessitat de transfusió sanguínia sigui una excepció i que la recuperació sigui més ràpida i menys dolorosa. De fet, a les 48 hores la majoria dels pacients controlen el dolor amb paracetamol i un antiinflamatori convencional.
- Quant dura una pròtesi?
Els materials que s'utilitzen actualment en el reemplaçament de maluc permeten una mobilitat molt similar a la de l'articulació original depenent no tant de l'implant, sinó del grau de mobilitat previ i de la rehabilitació posterior. Tot i que les pròtesis tenen una vida limitada, els materials actuals són cada cop més resistents, de manera que les pròtesis poden durar més de 15 o 20 anys, tot i que sotmetre-les a activitats física regular, per la qual cosa no sempre serà necessari realitzar un recanvi de la pròtesi en un futur.
- Quan es pot incorporar a la seva vida habitual?
El pacient acostuma anar acompanyat de dues crosses durant les primeres 2-4 setmanes després de la intervenció, i una muleta entre 2-4 setmanes més, i ha de realitzar els controls que li indiqui el seu especialista. Així mateix, pot ser necessari realitzar exercicis de rehabilitació per recuperar la màxima mobilitat amb o sense ajuda d'un fisioterapeuta.
Passat un any, els controls començaran a ser anuals o bianuals en funció de les indicacions de l'especialista.